“Qui tem patir, ja pateix allò que tem.” – Michel de Montaigne
Ets d’aquelles persones que donen moltes voltes a tot abans d’actuar? La teva ment tendeix a imaginar el pitjor, fins i tot quan no està passant res? Et costa relaxar-te perquè sempre hi ha una veu dins teu que diu: “I si…?”
Si és així, potser estàs atrapat/da en el que anomenem ansietat anticipatòria. Una forma d’ansietat que no apareix quan alguna cosa va malament, sinó quan temem —molt abans— que alguna cosa pugui anar malament. Encara que tot estigui bé, l’alarma sona igual.
Per què es tenen aquest tipus de pensaments?
Les persones amb ansietat catastròfica solen viure amb la creença inconscient (o molt conscient) que “si alguna cosa pot anar malament, anirà malament”. Amb aquesta idea de fons, la seva ment passa el dia escanejant la realitat a la recerca de senyals que confirmin aquesta por. I és clar, quan un busca perills… al final els acaba trobant, encara que sigui només en la seva imaginació. Sovint, aquestes persones es veuen envaïdes per pensaments, imatges o preguntes carregades de por:
- I si no vigilen bé les meves filles a la piscina i s’ofeguen?
- I si la meva parella té un accident?
- I si no faig bé la feina i m’acomiaden?
Qualsevol aspecte de la vida pot convertir-se en una font de preocupació. La feina, la salut, la família, fins i tot els moments d’oci. Perquè quan la ment està en mode catastrofista, no hi ha descans possible.
Amb l’intent de voler controlar-ho tot apareix l’ansietat catastròfica
Un dels grans paranys d’aquest tipus d’ansietat és que t’empeny a viure sempre un pas més enllà, en el “i si…?”. La ment s’avança tant al que podria passar, que et roba completament el que està passant. I aquest desgast es nota: tensió, insomni, esgotament, bloqueig.
Prevenir és millor que curar? És clar que sí. Anticipar-se, planificar, prendre precaucions… tot això és útil i necessari. El problema apareix quan es porta a l’extrem. Quan la prevenció es converteix en una manera de viure. La persona catastrofista s’anticipa tant, tan sovint i amb tanta intensitat, que acaba imaginant més desgràcies de les que raonablement podrien passar. I paradoxalment, això que va començar com una manera de protegir-se… es converteix en una font de patiment.
La il·lusió del control. Allò que sol haver-hi darrere d’aquesta ansietat anticipatòria és una gran necessitat de control. La persona no només es preocupa emocionalment pel que podria passar, sinó que es “pre-ocupa”: s’ocupa per endavant de coses que, en la majoria dels casos, mai succeeixen. La seva estratègia és prendre totes les precaucions possibles per evitar que passi allò que tem. Però aquesta estratègia, que sembla lògica, és precisament la que manté el problema.
Sabem que moltes vegades els problemes no es mantenen per allò que els va causar, sinó per les solucions que apliquem i que no funcionen.
En l’ansietat catastròfica, aquestes solucions solen ser: controlar-ho tot (o intentar-ho), revisar i repassar mentalment mil vegades cada possible escenari, evitar allò que generi incertesa. I, per descomptat, pensar sense parar.
Aquest pensament constant sol aparèixer en forma de “i si…?”: I si m’equivoco? I si passa alguna cosa que no he previst? I si no surt bé? I com que el cos no distingeix entre allò que és real i allò que és imaginat, reacciona igual que si el perill fos real: tensió muscular, sensació d’ofec, insomni, bloqueig…
Tècniques per eliminar pensaments catastròfics
“Preocupar-se abans d’hora és preocupar-se més del necessari.”
Hi ha persones que viuen com si tot pogués fallar. Revisen, repassen, controlen, prevenen. No pas perquè vulguin… sinó perquè no saben com no fer-ho. La seva ment els envia constantment missatges de perill, i actuar com si alguna cosa estigués a punt de sortir malament sembla el més responsable. Però aquest patró, encara que pugui semblar una manera de ser previngut, és un parany mental que alimenta l’ansietat i paralitza l’acció.
Des de la Teràpia Breu Estratègica, no veiem la preocupació com una cosa negativa en si mateixa. De fet, és una capacitat útil: ens ajuda a planificar, prevenir, anticipar. El problema apareix quan aquesta preocupació es torna crònica, desproporcionada i compulsiva. Quan pensar en el futur no serveix per preparar-se… sinó per patir abans d’hora.
A continuació presentem algunes tècniques que poden funcionar per eliminar aquests pensaments:
- Trencar el bucle del pensament anticipatori.
- Aturar rituals mentals com revisar, controlar o ajornar.
- Recuperar la confiança en la mateixa capacitat d’actuar sense tenir-ho tot previst.
- Aprendre a conviure amb la incertesa sense veure-la com una amenaça.
Treballem aquí i ara, en el present, on el problema es manté. Perquè moltes vegades, l’origen ja no importa tant com allò que fem avui per intentar solucionar-lo… sense aconseguir-ho.
Júlia Pascual Guiteras. Psicòloga i deixebla de Giorgio Nardone, creador de la Teràpia Breu Estratègica.
